Carta a la Ajuntamiento de Barcelona

Manifest dels clubs de Barcelona pel manteniment i la regeneració de l’esport i les tradicions del rugby a la capital de Catalunya.
Els sotasignants, tots ells clubs de rugby de la ciutat de Barcelona amb un mínim de vint anys
d’antiguitat, volem manifestar que:
-El rugby té una presència centenària a la ciutat de Barcelona. El primer partit documentat del
qual se’n té notícia data de 1911. Un segle és prou temps per a què el rugby hagi esdevingut part
de la història de la ciutat i del país, malgrat no hagi assolit l’estatus d’esport majoritari. Ha estat
– i ho segueix sent – l’esport de generacions de barcelonins, fet que l’emparenta i el vincula a la
història d’aquest esport – tradicional per excel·lència – en altres parts del món.
-Històricament, Barcelona sempre ha tingut un paper determinant en el desenvolupament del
rugby a casa nostra – amb independència del prestigi i excel·lència d’altres clubs del territori. El
fet que el rugby no hagi tingut un major arrelament, projecció i seguiment – malauradament ni a
Barcelona ni a la resta del país – és degut a una multiplicitat de factors històrics, polítics,
socials, esportius, i fins de caràcter individual, interrelacionats al llarg de tot aquest temps.
-Som fermament creients que la història es fa fent-la, i que el què fins avui ha estat, pot deixar
de ser, o ser una altra cosa. El rugby va donar un pas de gegant l’any 1995 aprovant el
professionalisme, fet que ha significat una revolució en el nostre esport, revolució de la qual el
rugby a casa nostra n’ha restat al marge, perdent una nova oportunitat històrica.
-El rugby professional s’assenta sobre les profundes arrels del rugby amateur. Sense clubs
històrics potents, no hi ha professionalització possible.
-Constatem que en els darrers deu anys, dos fets han remogut a consciència el rugby a casa
nostra: la lenta però ferma expansió pel territori amb la fundació de nous clubs, i l’adveniment
de la USAP de Perpinyà com un dels grans clubs de rugby europeus, d’expressa adscripció
catalana.
-Els clubs de rugby de Barcelona maldem per no restar al marge d’aquesta positiva evolució del
rugby a casa nostra, i amb el respecte degut a la resta de clubs i a la FCR, volem seguir sent una
part determinant de la història del rugby català. Com en tots els altres aspectes del país, territori
i capital han d’anar plegats.
-Els clubs de Barcelona només podrem realitzar la nostra tasca si podem esdevenir realitats
consolidades als barris de la ciutat on tenim presència, i aquesta consolidació té a veure amb la
nostra adscripció a un camp de joc i a un entorn on poder desenvolupar i transmetre la filosofia,
la cultura i les tradicions del rugby.
-En aquests moments, el marc per realitzar aquest treball – que mai ha estat gaire generós – està
patint severes retallades i atacs per part de la principal institució pública amb responsabilitats
esportives de la ciutat: l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Barcelona Esports
(IBE).
-Constatem la necessitat peremptòria de crear un marc estable específic per als clubs de rugby
de Barcelona per tal que puguem desenvolupar aquest treball, i que hauria de contemplar el
principi inalienable d’UN CAMP, UN CLUB, així com la preservació de la celebració del
TERCER TEMPS, pilar indiscutible i inexcusable que distingeix el nostre esport. En
consonància i correspondència, aquest marc estable hauria de proveir les eines i elements
necessaris per a què els clubs puguem gestionar i autofinançar les nostres activitats. No podem
aspirar a posar les bases d’un futur professional si som un esport subvencionat, però
necessitem les eines per a ser capaços de generar riquesa.
-A Barcelona hi ha QUATRE CAMPS (Pistes Universitàries, Foixarda, Teixonera i Mar Bella,
el primer propietat de la principal universitat pública del país, i els tres últims de titularitat
municipal), i SIS CLUBS (CE Universitari, FCB, BUC, Gòtics, Químics, CNPN Enginyers).
Compartir camp coarta qualsevol pla d’expansió, creixement i consolidació dels clubs. Les
solucions han de ser la construcció d’un nou camp per descongestionar la Foixarda, i que el
FCB pogués jugar en algun camp de les instal·lacions del seu club.
-Volem manifestar la nostra voluntat de seguir preservant INTACTES la filosofia, les
tradicions i l’esport del rugby per a les presents i futures generacions de barcelonins, i de
poder fer-ho en un marc adient i suficient com correspon a la ciutat de Barcelona.
Ens mantindrem units en aquesta proposta contra qualsevol intent de desnaturalitzar i controlar
en nostre esport.
Els clubs de Barcelona, d’acord en aquest programa de mínims per al manteniment i regeneració
del rugby a la ciutat, signem aquest manifest als efectes que correspongui,
Barcelona, 6 d’octubre de 2010
Francisco Peña (Cap secció rugby FC Barcelona), Alfonso Salvador (President BUC), Jordi Homs (President CN Poblenou – Enginyers Rugby), Pere Rabassa (President CE Universitari), Oscar Camacho (President Gòtics RC) i Carles Palacín (President Químics ER). També s’han afegit a aquest manifest: Vicenç Adelantado (vicepresident FER i president de l’Associació de
Veterans de Rugby de Barcelona) i Xavier-Albert Canal (expresident FCR).